Des de fa bastants anys, es tenen notícies de restes de poblats de l'antiguitat. Degut a  la situació estratègica en una cruïlla de comunicacions, del Neolitic, Bronze, Ferro, Ibèric, Romà, Àrab i  edad Mitjana.

Edats Neolítica Calcolítica 5000-2200 aC.

VENTAFARINES A"

Situat en el contrafort o mur avançat de l 'altiplà de Ventafarines, sobre l'embocadura del barranc de Carretelà presenta fragments de ceràmica roja, sense decoració o relleus completament llises i de similitud al eneolític. (Relatiu al periode de transició entre l'edad de pedra polida i l'edad de bronze) Poca abundant la ceràmica lo que fa pensra en una ocupació humana de poca importància.

VENTAFARINES B"

En la matèixa partida de Ventafarines, es trobe situat sobre el morro de la zona del replà que domina el poblat anterior entre el Segre i Carretelà. Presenta fragments de ceràmica semblants als del anterior poblat.

VENTAFARINES C"

A la mateixa Ventafarines, sobre un mur  que s'aixeca dominant, a un quilòmetre del riu i dels precedents poblats en forma allargada, al front a la Vall de Grau a l'altre costat de riu. Aparèixen sobre la superficie gran quantitat de ceràmica llisa, gris i roja, assenyalant la existència d'un poblat prehistòric.

MORRUT "

Entre uns olivers a continuació del lloc on esta el dipòsit de l'aigua de la Central electrica de Seròs,i sobre el barranc de Carretelà, en el marge esquerra del Segre.

L´any 1997 uns arqueòlegs de Barcelona van trobar al poble Geno dues àmfores d'uns 3100 anys. Cada amfora contenia antics grans de blat  que havien estat deformades per fabricar la Cervesa. Les restes d'alcohol trobades al poblat són les més antigues del continent europeu, Aquesta tenia 8° d'alcohol i era més consistent que

la d'ara no tan liquida.

La companyia San Miguel va proposar col-laborar amb l' equip de la Universitat de Barcelona per reconstruir el procés de fabricació d'aquesta cervesa prehistòrica, i després d'una investigació científica seriosa per produir una cervesa a l'estil de l' Edat de Bronze, van elaborar una cervesa que  s'anomenà Zythos.

Poblats hallstattics trobats. (edad del ferro) El primer període del 900 al 650 abans de Jesucrist.

Les restes, trobades foren dels assentaments de Montfret, Montefiu, Torre Roca, Sant Juan de Carretalá, i Genó.

"Montfret"

En la part mes alta de la muntanya han aparegut les restes del poblat, amb una capa de cendra a pocs centímetres de la superficie, també restes de carbó, que revela la destruccói pel foc del poblat.

Es va recollir quasi per complet un gran got de cerámica roja, adornat únicament amb un senzill cordo en relleu amb impressions prop de la boca i altres trossos de ceràmica llisa i sense cap decoració. Fragments de cerámica decorada amb cordons senzilles,

"Montefiu "

En la part mes alta i mes estreta es va trobar un petit habitatge amb ceràmica primitiva, sobretot de tenalles amb cordons gravats, fou precisament sota d'un fragment que va trobar una destral de 130 grams. La destral Montefiu és la primera trobada d'aquest tipus a les terres de Lleida, i una de les poques que es coneixen a Catalunya. Una capa de calcinació de cendres que denoten el incendi de la població.

"

Poblats Ibèrics d' Aitona"

Els Vilans, Sant Joan de Carretalá, Lleonas, Torre Roca.

Es poden veure les restes dels poblats ibèrics, per bé que les destruccions, primer dels romans i després de l'acció del temps i dels homes que aprofitaven les pedres o bé hi buscaven tresors, han desfigurat les poblacions, de Els Vilans, Lleonas, Sant Joan de Carretelá, Torre Roca.

"ELS VILANS"

Situado en la partida de este nombre, margen izquierda del Segre,en el mismo limite de los términos de Seros y Aitona, en una altura sobre la orilla del rió. Presenta abundante cerámica ibérica pintada con círculos concentricos y rayas paralelas, con menor cantidad de cerámica céltica a mano y algunos fragmentos griegos de figuras rojas, sean recogido varios objetos entre los que destacan las pesas de telar. A través de trincheras se observan abundantes restos de muros y sepulturas, en la cumbre de la altura que mide

unos 125 m. de largo. Por todas las enumeradas características parece tratarse de un poblado ibérico, de tipo análogo al escavado de Jebut, en Soses.

Seguramente seria un poblado de unos 50 a 70 habitaciones o viviendas, que alcanzo probablemente el siglo III antes de J.C. y posteriormente en época romana ya, que fue destruido por el fuego.

- SANT JOAN DE CARRETELÁ "

En la altura del termino municipal de Aitona, margén derecha del Segre,se levanta la hermita románica de este nombre. Hemos hallado abundantes restos de cerámica

decoradas en pinturas ocre negro de facies ibérica junto con otra cerámica más grase a torno y a mano, Esta cerámica iberista, presenta una técnica decorativa más avanzad complicada que su predecesoras de los poblados ibéricos de los siglos III y II a. de J diferenciándose en el tono rojizo de la decoración primitiva y al negro de que Ilamamos iberista

TORRE ROCA

En las cercanias de esta estación aparecen restos de vasos de pasta a mano plemente de la Cultura de los Campos de Urnas en in Edad de Hierro, bor que a un habitat hallstattico en aquel hogar o cercanias

"Sant Juan de Carretalà "

En el espolon nordeste de is altura de la hermita se han hallado restos de cerámica primitiva a mano en diverses tonos, gris, negro, y ren, con pastas micáceas y perfiles you recuerdan las Formas hallatánicas

Gend Aparece ceramica lisa del tipo Almeria y otra con perfiles carenados, tipos correspondientes ol pleno Hallstatt y que concuerdan exactamente con les hallados en el poblado de Folies

LA CULTURA IBERICA ENTRE ELS SEGLES VI I,aC

La cultura ibérica és el nom amb què es denomina la civilització que es va començar a formar una part de la peninsula Ibèrica i que va perdurar fins al segle I aC, és a dir fins que es oduir la romanització.

lLes tribus dels ilergetes corresponia al grup dels ibers Els podem imaginar com mitjans, o is d' estatura, pell bruna i cabell negre. Vivien en poblats, minúsculs, edificats dalt de les asses o turons. Els punts més elevat dels turons tenia la ciutadella o nucli més fortificat

Final del Reinat dels llergetes"

Sabem per Titus Livi, que els llergetes, foren sens dubte els més importants dels Ibers i el més poderós de la vall central de l' Ebre. el seu territori tenia el nucli central a les planes de Lleida i el Montsec

INDÍBIL, també anomenat Andobales i Indi veles, és el cap dels ilergetes que amb Mandoni van lluitar contra romans i cartaginesos. La seva resistència va ser aprofitada pels escriptors i historiadors romàntics catalans, perquè foren dels primers herois que van lluitar i morir per la independència del seu pais.

Sabem per Titus Livi, que la batalla final entre els cabdills del Segre i els romans fou a la part sud de la provincia de Tarragona.

Allí es va mantenir una lluita aferrissada. Finalment van ser vençuts i aclaparats pels dards els que batallaven al voltant del rei, que estava al mig a ser clavat al terra amb una llança. Aquell dia van caure 13.000 ibers i uns 800 van ser capturats. Indibil, va lluitar  com un cabdill, que gaudia de valentia.