Descobreix les localitzacions arqueològiques del Baix Segre amb Antoni Tufet Doladé
Submergeix-te en la riquesa històrica del Baix Segre a través dels ulls d'Antoni Tufet Doladé. Al seu bloc, l'Antoni comparteix experiències úniques i significatives que et transportaran a les localitzacions arqueològiques més fascinants de la regió.
Per Antoni TUFET
GEBUT 1941
Fare un poc de historia. Entre els meus amics de infància tenia a Juanito Ibars, fill del Sr Josep Thers Serrate, mol aficionat ala arqueologia, que durant mols anys els dies de festa els dedicave com a plaer excavant al terme de Soses, en la part romana del Gebut. Algunes vegades els acompanyava, i avis va naivé en mi la afecció. Quan al any 1941 baix sapigueu que se reclutava personal para unes excavacions al Gebut me baix presenta
Duran els anys 50 acompanyava en les localitzacions de varies assentaments de viles romanes y el fondo de llitera del terme de AITONA, al amic Rodrigo Pita i al seu germa Marius Qui no ha tingut la emoció i satisfacció de troba una cosa enterrada per segies a les mants per primera vegada, no sap la alegria que produeix, axis va naixé la meva vocació per la historia i la arqueologia
Els historiadors segons la seves arrels o influencia, una mateixa cosa, cada un la interpreta diferent del altre, això es lo que passa amb el poblat ibéric del Gebut. Els historiadors Fracisco Gracia i Gloria Munilla, diuen que va ser destruit de manera violenta.
Que fué de los poblados ilergetas que sobrevivieron a la guerra púnica, que significó el final de la revuelta encabezada por Indibil y Mondonio, doscientos años antes de Cristo.
Pel que fa a la llibreta del Sr. Tarragó hi ha moltes pagines en blanc pel que es va fe. Suposo qu perquè el Sr. Tarragó no estava tots els dies en el camp. En quan als comentaris del informe de 1975 presentat a l' arqueologia Lleidatana no son interpretats correctament con van se a la real tal com dic al principi, tot depenc de la interpretació del estudis i de la informació, que es di En quan la versió meva, diré que el poble fou cremat i part dels habitants podien haver mort e defensa. La gran quantitat de ossos trobats de animals i segons la opinió de alguns visitants, a dels ossos podien pertanyé acer humans.
El poble ibèric del Gebut, sense la guerra del 36/39, mol segur que estaria enterrat, gràcies trinxera que van fe les tropes franquistes, va queda al descobert parets i molta cerámica esca per la plana.
Intentaré amb la memòria de un avi de 78 anys, lo que va fe i veure quan tenia 15 anys .
Excavacions del poble ibèric del Gebut
PERSONAL
Normalment treballaven set empleats .
Nº1 Sr. DELFI AGUSTI PIÑOL.
de Aitona.
Nº 3- Sr. JOSEP CALZADA JORNET.
de Aitona-
N°. 4- Sr. ANTONI TUFET DOLADÉ
de Aitona
N°. 5- Sr. PABLO SERRATE DUAGUES.
de Aitona.
N°. 10-Sr. RAMON FUGUET CAMI.
de Aitona
N°. 6. Sr. De Soses
N°. 7. Sr. De Soses
El numero 2 correspon al Sr. Antoni Calçada Agusti, fill del Sr. Antoni Calçada G (Antoni Polònia) que ens va facilita el cobert de la masia per guarda els materials N°.. 8 Sr. Josep Alfons Tarragó Pleyán.
Nº. 9 Sr. Capatàs, Funcionari de la Diputació.
Pel que fa al Diari d'Excavacions del Sr. Tarragó, hi ha moltes pågines en blanc del que es va fer. Suposo que es perquè el Sr. Tarragó no estava tots els dies al camp. Els comentaris de l'informe 1931/1975 dels Actes de les Jornades d'Historiografia, celebrades a Mataró els dies 24 i 25 d'octubre de 2002, presentat a l'arqueologia Lleidatana del Gebut, per Joan Ramon González, no son interpretats correctament alguns dels conceptes del Sr. Tarragó. En realitat, tal com die al principi, tot depèn de la interpretació de l'estudi i de la poca informació de que es disposava.
En quant a la meva versió, diré que el poblat fou cremat i part dels habitants podien haver mort en la defensa. Alguns de la gran quantitat d'ossos d'animals que varen ser trobats, segons algunes opinions de visitants i altres, podrien pertànyer a éssers humans.
El poble ibèric del Gebut, sense la guerra del 36/39, molt segur estaria enterrat. Varen quedar al descobert parets i molta ceràmica escampada per la plana, gràcies a la trinxera que van fer les tropes franquistes.
El meu segon treball:
Quan a l'agost de l'any 1941 vaig assabentar-me que es reclutava pers per unes excavacions al Gebut, em vaig presentar i em varen acceptan Per aquest motiu vaig deixar de treballar a la ferreria del Sr. Rosendo Olona.
Intentaré explicar, amb la memòria d'un avi de 83 anys, el que vaig veure quan en tenia 15 (quasi 16) anys a les excavacions del poblat del Gebut.
DIARI DE LES EXCAVACIONS (AGOST/SETEMBRE 1941)
Esborrany que es conserva com a llegat del Sr. Josep Alfons Tarragó Pleyan. (Ampliat amb els meus comentaris)
Dia 14 d'agost de 1941. Dijous Primer dia de treball. Quan vam arribar a la masia del Sr. Antonio
Calçada (Antonio Polônia) on es guardaven les ferramentes, el Sr. Tarragó ens va presentar al Sr. Capatás i tot seguit, ens varen portar al monticle on teniem que desenterrar el que era l'emplaçament d'un poblat ibèric.
A la part oriental, de nord a sud, creuava una trinxera efectuada per l'exèrcit franquista durant la guerra, l'any 1938. A la part superior de la trinxera hi havia proves del poblat ibèric, per la gran quantitat de cerámica escampada i per l'interior de la trinxera creuaven varies parets de pedra.
Tal com explica el Sr. Tarragó, el primer dia el vam dedicar a netejar el terreny, recollint la ceràmica escampada, amb el fi de deixar net el terreny a explorar. Al final de la jornada es varen recollir quatre grans caixes de ceràmica variada en fragments, retirant la gran quantitat de pedres, que procedien de les parets de les cases que els soldats varen treure quan varen fer la trinxera. Les pedres que recollíem les tiràvem pel pendent del monticle. La ceràmica recollida dintre de la trinxera, la dipositàvem en cabassos que després els buidàvem al corral del Sr. Antonio Polònia, fent munts per zona i col·locant un número a cada
munt. A la llibreta de notes del Sr. Tarragó diu que es formaren dos brigades, una pel poblat ibèric i l'altra per a la zona romana. La de la zona romana només va durar dos dies per explorar el terreny, ja que va resultar molt
negatiu. Sobre el comentari que diu que apareix gran quantitat de ceràmica romana, he de dir que va ser molt poca la ceràmica recollida. gran quantitat de ceràmica romana que es va trobar fou la que tenia dipositada el Sr. Josep Ibars a casa seva, ja que necessitàrem fer dos viatges amb un camió de la Diputació a la dita casa de Josep Ibars Serrate, d'Aitona (carrer Pere Piñol, núm. 57), i no a la zona romana. A la llibreta hi consta també el nom de 10 treballadors a 11 pessetes diàries.
Dia 15 d'agost de 1941. Divendres:
No es treballa per ser jornada festiva, ja que es la Mare de Déu d'Agost
Dia 16 agost de 1941 Dissabte:
Tal com explica el Sr. Tarragó es continua l'obertura de rases, traient la terra i les pedres i tirant-ho al barranc. S'efectuen dos rases de dos metres per cinquanta centímetres d'ample en forma d'encreuat, fins aconseguir la fundaria final, que tenia una profunditat aproximada d'uns seixanta centimetres, que permet al final de la jornada, analitzar les formacions dels fonaments. Es distribueix el personal en dos brigades, una al monticle ibèric i l'altre al jaciment romà, per continuar fent les exploracions. S'obre una altra rasa en diagonal, per analitzar tot el poblat ibèric tota la superficie del poblat. L'exploració del sector romà va quedar suspesa, per ser molt negativa Visita del Sr. Governador. Es continua excavant en les rases, retirant les terres superficials i tirant-
les al barranc, apareixent formacions de parets. Consten un nombre de 7 treballadors a 11 pessetes diàries.
Dia 17 d'agost de 1941. Diumenge.
Dia 18 d'agost de 1941. Dilluns: Es continua treballant en las rases.
Día 19 d'agost de 1941. Dimarts: Es continua treballant en las rases.
En quant a que s'arriba a 1,50 m, he de dir que la profunditat a que treballåvem era de 40-60 cm. Només teniem 1,50 m a la bassa que està al mig de la plaça.
Din 23 d'agost de 1941. Dissabte:
Els excavadors es dediquen a l'obertura de rases i neteja de les terres que treien de les rases. Continuen excavant, obrint noves rases i traient la terra per deixar-les netes. Es deixa la terra a la part oriental del monticle amb l'objecte de reomplir uns espais que queden entre les roques erosionades pels anys, a fi de tornar a la configuració primitiva. En quant a la retirada de les terres entre roques, l'únic motiu fou que era el més fácil i pràctic de retirar-les. No hi havia cap fi establert.
Dia 24 d'agost de 1941. Diumenge.
Dia 25 d'agost de 1941. Dilluns:
Els fragments de cerámica pintada de tipus ibèric, que es troba a ras de terra, indica una vegada més, que allí va estar un poblat ibèric. La
cerámica recollida fins ara així ho indica. Consten un nombre de 6 treballadors a 11 pessetes diàries.
Dia 26 d'agost de 1941. Dimarts:
Es continua efectuant rases i netejant de terra la part central del poblat amb una profunditat entre 40-60 centímetres.
Dia 27 d'agost de 1941. Dimecres:
Continuen els treballs, retirant terra de dintre del poblat.
Dia 28 d'agost de 1941. Dijous:
Continuen els treballs, retirant terra de dintre del poblat.
Dia 29 d'agost de 1941. Divendres:
Continuen els treballs, retirant terra de dintre del poblat.
Consten un nombre de 7 treballadors, tota la setmana, a 11 pessetes al dia.
Dia 30 d'agost de 1941. Dissabte:
Festa Major d'Aitona. No es treballa.
Dia 31 d'agost de 1941. Diumenge:
Festa Major d'Aitona. No es treballa.
Dia 1 de setembre de 1941. Dilluns: Festa Major d'Aitona. No es treballa
Dia 2 de setembre de 1941. Dimarts: Festa Major d'Aitona. No es treballa.
Din 3 de setembre de 1941. Dimecres: Continuen els treballs, retirant terres de dintre del poblat.
Dia 4 de setembre de 1941. Dijous: Continuen els treballs, retirant terres de dintre del poblat.
Dia 5 de setembre de 1941. Divendres: Continuen els treballs, retirant terres de dintre del poblat.
Dia 6 de setembre de 1941. Dissabte: Es dóna per acabada l'excavació.
Consta un nombre de 7 treballadors, el reste de la setmana, a 11 pessetes el dia.
El total de la despesa en jornals va ser de 1.287 pessetes (1.287: 11-117 jornals). Amb 17 dies de campanya i 117 jornals.
La pensió de 17 dies es de 1.255,50 pessetes (el Sr. Capatàs pernoctava a Aitona a la pensió del Sr. Conrado i alguna vegada també el Sr. Tarragó).
La campanya va costar 1.287 +1.255,50 = 2.542,5 pessetes. Falta comptabilitzar les ferramentes de la campanya i els viatges del camió i del personal, del Senyor Tarragó i del capatàs. La campanya va costar un total de 3.725 pessetes. Es parlava d'un pressupost de 10.000 pessetes.
Es dóna per acabada l'excavació, una vegada retirada tota la terra del poblat. Deixant les vivendes tal com les vam trobar, però sense terra i pedres ja que les pedres caigudes dintre, les vàrem col·locar sobre els murs de cada paret. Els molins de farina es van portar cap a Lleida, les pedres per les fones es van deixar on eren i els fusos varen ser portats a
Lleida. No consta a l'informe altres trobades que es van fer. Es van localitzar rossos de vidre de vasos que una vegada els tocaves amb els dits, es escomponien com si fossin fulls de mica. Eren de color blau. També es an trobar trossos de puntes de fletxa i trossos d'espasa molt oxidat, així m varies monedes, alguns plats i vasos de terrissa.
Novembre de 1938
Rodrigo Pita Mercè, coneixia amb profunditat els esdeveniments de la Guerra Civil a Lleida i el Bais Segre
EI BAIX Segre, l'ultima ofensiva de novembre de 1938- Per treure pressió a la forta ofensiva que havien desencadenat els nacionals al front de d'Ebre, ze va iniciar ta ofensiva del Segre travessant el riu per diversos Bocs, les tropes republicanes.
El diumenge 6 de novembre de 1938, la linia de front entre Lleida i Mesquinesa estava bastant trenqui-la, tal com ho havia estat mes o menys durant els darrers mesos L' exercit nacional hi té desplegada la 40 Divisió, una unitat de segona fila sense gaire historia El seu coronel Saturnino González Badia, que tenia el quarter general a Lleida La 40 Divisió cobria el front entre Mequinensa i Lleida. Al novembre de 1938 i per tant, va rebre tot el pes de la primera escomesa republicans.
A la vila d ` Aitona, encara hi ha alguns veins, però la majoria se n' ha anat a les masies que hi ha entre aquesta població i Fraga, fugint del bombardeig diari que, els republicans amb les bateries instal·lades al altre costat de riu. Al poble també hi ha un destacament de la Guàrdia Civil a les ordes d ^ * un tinent. Entre Aitona i el riu, hi ha una ret de fil ferrades i diversos posts de sentinelles que vigilen de dia i de nit el camp enemic Les companyes del Regiment de Lepanto que cobreixen la zona de Aitona son a les altures darrera del poble, entre aquest i la serra Brisa. Alli hi ha el post de comandament del regiment
El diumenge 6 de novembre de 1938, el cap del XII caps d' exercit republică, major Etelvino Vega, insta-la el seu post de comandament a les cases del campament de la central eléctrica d' Aitona. Al mateix lloc, s' hi instal·la el major Mora, cap de la 16 Divisió. L ^ endemà ha de començar l' ofensiva. L ´` aproximació al front de les tropes implicades en l' operació s' ha fet amb molta precaució i aprofitant les hores nocturnes per tal de garantir l' efecte sorpresa. El grup d' artilleria antiaéria del cos d ^exercit emplaça totes les seves bateries de 76,2 mm de manera que protegeixin els ponts sobre el Segre entre Utxesa i la central elèctrica. Els combois que porten els ponts que s ^ de muntar perquè les tropes travessin el riu s ´ apropen pel camí de Sarroca a Utxesa i el camí de Llardecans a Carratalà, i desprès s ^ * aturen a alguns quilometres del Segre esperant la nit per apropar-s'hi. Tot és a punt. Aviat hi haurà força soroll al Baix Segre.
7 de novembre de 1938
La nit del diumenge 6 al dilluns 7 de novembre hi ha lluna plena, però la visibilitat està mol disminuïda per una capa de boira que cobreix el llit del riu Segre des de Lleida a la granja d' Escarp L' Exercit república comença a travessar el riu a un quart d' una de la matinada. S'ha recomanat a totes les unitats d' avantguarda que facin el mínim de soroll possible i que procurin sorprendre els sentinelles i els posts avançats nacionals.<
Novembre de 1938
RODRIGO PITA MERCE
Rodrigo Pita Mercé, conexia amb profunditat els esdeveniments de la Covers Civil a Lleida i el Segre. Es pot comprovar en el seu llibre "Les batalles del Segre i la Noguera Pallaresa", del que adjunto fotosopia transcripció de la dedicatoria que em va fer.
R.D. tr. 23-VIII-2
Les batalles del Segre i la Noguera Pallaresa
"Al meu benvolgut amic Antoni Tufet i en record de tot lo que ell me va explicar a l'any 1942 sobre la seva actuació com a capatás en l'excavació del poblat Ibèric de Jabut a Soses a la comarca del Baix Segre i a les explicacions que in situ me donava sobre les batalles a la Guerra Civil a aquell sector al Novembre del 1938 i també me va guiar al Mas dels Mequinensans junt al Camí del Diable i allí vaig veure els Fragments de Terra Sigillata mes bonics que recordo al país."