La meva historia amb la Ràdio
El meu primer contacte amb el món de la ràdio va ser quan tenia uns 14 anys, els joves jugàvem a construir una ràdio de galena, arribant a escoltar fins la BBC de Londres.
Per què vaig voler estudiar ràdio.
Foren les meves inquietuds i ansies de saber, junt amb els misteris que representava per a mi, la ràdio i el cinema sonor.
Com ja he dit anteriorment a casa teníem un aparell de radio que un bon dia es va avariar. El meu pare li va comentar a un amic que treballava també a la Central, com a tècnic electricista i que era aficionat a la electrònica, que sortia fum de l'aparell i no funcionava. L'amic li va dir que ja passaria per casa per veure què podia fer i així o va fer. Es va presentar a casa amb una maleta plena d'eines que en aquell moment desconeixia i quan va destapar la part de darrera de l'aparell de radio i vaig veure tot el que hi havia va ser el que em va motivar amb els meus 14 anys, a saber com aquelles coses poguessin fer funcionar l'aparell de ràdio. El senyor Bussons va posar en marxa l'aparell per mirar per on sortia el fum i una vegada vist va desconnectar l'aparell i va dir al pare, que tenia un condensador dolent i per això sortia fum de la resistència que es cremava. Va canviar els elements avariats i l'aparell va tornar a funcionar. Aquest fet sempre el vaig tenir en la meva ment, pensant amb el condensador que va avariar la resistència.
Un altre fet va ser que estant a la cabina de cinema, molt sovint s'avariava l'equip de so i el tècnic havia de venir des de Lleida per arreglar-l'ho. Jo mirava tots els passos que feia sense perdre detall i vaig pensar que podria estudiar electrònica i així podria saber tots els misteris de la ràdio. Em vaig interessar per una propaganda de La Vanguardia on anunciaven una Escola de Ràdio de Barcelona. Els hi vaig escriure demanant informació i al cap d'una setmana vaig rebre preus i catàlegs informatius del curs. Les classes constaven de 50 parts que podia escollir segons la situació econòmica. Els hi vaig enviar la sol·licitud per cursar el curs, que era a distància, així que m'enviaven les lliçons dintre d'un sobre, o dintre d'una caixa, quan es tractava del material per fer les pràctiques. Cada lliçó em costava 40 pessetes que amb el que guanyava al cine, 15 pessetes cada setmana, tenia suficient per pagar-me tot el curs.