EL MEU NAIXEMENT I PRIMERS ANYS DE VIDA
Jo, Antoni Tufet Dolade, vaig néixer a les 2 de la matinada del dia 2 de setembre de 1926, al carrer Major, número 40 bis (carreró de Gaià). Actualment Prolongació del carrer de la Sínoga, número 6 d'Aitona.
Sempre que es comentava el meu naixement, sortia l'anècdota de la llevadora Sra. Coll, que es va presentar a casa amb les sabates a la mà, ja que durant tot el dia i part de la nit va estar plovent.
Una vegada passades les festes de la fira i Festa Major, el dia 4 de setembre de 1926 vaig ser registrat al jutjat d'Aitona amb el nom d'Antoni Tufet Doladé.
El dia 12 de setembre de 1926 vaig ser batejat a la parròquia de Sant Antolí D'Aitona i va ser el meu padrí el pare del meu pare (Josep Tufet Farré) i la padrina va ser la germana de la meva mare (Mercé Doladé Senán).
La meva mare tenia dificultat en donar-me el pit ja que la poca llet que tenia no m'alimentava suficientment i cada dia estava més desnodrit i dèbil. Van buscar una dida per poder alletar-me que va ser la de Tonyint, però tenia el defecte que la seva llet era vella i no l'acceptava.
1927
Primera vegada
Que vaig estar a punt de morir
Veient que el meu estat no millorava, el meu pare va buscar al company de treball Mateu Loncà de Seròs, que tenia un noi que es deia Daniel i el tenien que deslletar. De moment no es va comprometre ja que ho tenia que consultar amb la família, que en un principi varen tenir inconvenients, però al final em varen acceptar.
Com dic la meva família de llet eren de Seròs de Casa Joana.
Mateu Loncà, el meu padrí i Magdalena Jové la meva padrina varen tenir cinc fills: Mateu, Josep, Ventura, Jaume i Àngel. L'Àngel va morir el mes de maig de l'any 1938 al cap de pont de Balaguer defensant la República. Mateu Loncà Jové va ser el meu dido i Magdalena Rosselló la meva dida. Els seus fills i germans meus de llet foren Daniel Loncà Rosselló i Anita Loncà Rosselló
La meva situació era mol crítica ja que tenia tot el cos ple de crostes de la mateixa misèria que portava. Al cap d'un any vaig millorar tant, que estava desconegut i em vaig quedar a Seròs fins que em van deslletar. El meu pare per poder atendre les despeses de la dida, va posar un taller de bicicletes i les llogava a la joventut d'Aitona, que hi feien les pràctiques amb les corresponents trencadisses que tenia que reparar. L'estada a Seròs, va ser la meva salvació. Per les atencions que em prodigava la dida i la llet que em subministrava (Daniel ja estava desmamat), de cada dia millorava.
Magdalena Rosello ,la meva Dida
Em contaren que un dia em buscaven per tota la casa i no em trobaven amb el gran disgust de la dida, per el que hem pogués passar. Tot fou una de les meves primeres entremaliadures. Em trobaren a l'estable de les vaques agafat a la popa d'una vaca.
La casa de la Joana està situada en el carrer Enginyer Jesús Ramírez, n° 20. Però jo el que més recordo, son els anys que estaven a la casa el Jaume i l'Àngel. En els baixos de la casa estava l'entrada amb el carro, seguit de la pallera. A continuació els estables separats per la mula, les vaques i vedells. Tot seguit estava el corral, que tenia una porta de sortida al carrer Pescador que s'utilitzava per sortir les vaques i vedells per anar al abeurador que estava a la plaça del Pati, al començament del carrer de la Carrerada i el carrer del Molí. Quan deixàvem anar els animals i obríem la porta, tot era un espectacle. El Jaume i l'Àngel, amb un vímet molt llarg, conduïen els animals al abeurador. Dormien a la pallera i molts dies els acompanyàvem el Daniel i jo.
Segona vagada
1931/1932. LA MENINGITIS
Es produí una epidèmia de meningitis a Aitona. Dels nens que la varem patir només ens varem salvar la nena Silveria Palau Ibars, que va quedar sordmuda i jo, amb tots els meus defectes que em varen quedar per tota la vida.
De la malaltia recordo que quant em venia l'atac em quedava tot rigid i queia a terra amb la boca tancada. Els que estaven al meu costat procuraven col locar-me un bastó entre les dents.
Com que el meu estat de cada dia era pitjor i en vista de les morts de nens que es produïen, els meus pares van preguntar al Dr. Carles Piñol Salvat, metge del poble, què és el que podia fer. Va contestar que de moment s'estava fent tot el possible, que en tot cas demanaria consulta al metge de Seròs per demanar-li la seva opinió i així es va fer. Va recomanar fer varies extraccions de sang per la cuixa esquerra, per damunt del genoll i el maluc, per fer una renovació de sang. En el moment de la consulta els metges varen dir als meus pares que estava molt greu i que l'únic que es podia fer després de la primera extracció era esperar i que si passava les dos de la tarda tenia possibilitats de viure,cosa que va succeir.
Tercera vegada
Pont de Gaia
10 de juliol de 1936:
Per Sant Cristòfol, la joventut tenia per costum banyar-se a la sèquia, normalment al pont del carrer del Pou i la Conillera. Aquest dia el jovent, la majoria nois grans, nedaven fins el pont de Campiche. Jo, amb 9 anys no complerts i el meu "tapa-rabos" (vestit de bany), vaig anar, com els grans, amb direcció cap el pont de Campiche, però no sabia que l'esforç que tenia que fer no estava al meu abast. Quan passava per el pont de Gaià, vaig tenir la sort que el Federico Gaià em va treure de l'aigua, sinó no seria aquí per contar-ho.
Pont del Gaia anys després.....
Quarta vegada
Ja més gran durant la calor anàvem a banyar-nos al riu. Estant tots junts i sense adonar-me'n a penes vaig veure que estava sol i al mig del riu ja que havia estat arrossegat pel corrent.
No sé d'on tregui la idea però en comptes de lluitar contra el corrent em deixi portar i al cap d'una estona cansada i adolorida aconsegueixi arribar a l'altra riba.
Creueu el pont em fiqueu a l'aigua i seguiu jugant com si res hagués passat.