S' INICIA LA GUERRA CIVIL ESPAYOLA.
18 de juliol de 1936. Alçament de la guarnició militar de Melilla contra el govern república d' Espanya.
19 de juliol de 1936. Duran la matinada del dia 20, trucaren a la porta del carrer, el meu pare es lleva para veure qui trucava, es tractava del oncle Jordi, (Germà del meu pare) que treballava a Lleida, com el eixament a la República se resistien pels carrers i cases com ell pertànyer als grups republicans, lo que millor que va pensa fou anà cap casa de Aitona, per no troba cap piquet feixista , el camí que va fe va ser caminat per la vora del riu fins Aitona la primera parada fou a casa nostra per informar se con estava la cosa, tot esgotat reposant va pugeu menja desprès de moltes hores.
26 de juliol de 1936. La nit entre Sant Jaume i Santa Anna, mentre dormien, trucaren a la porta de una d' uns parents de mossèn de Aitona Josep Camins en Alcarràs, li digueren; Si està el mossèn, que baixi. El mossèn - que ja esperava el pitjor - baixa vestit de paisà, i se l' endugueren cap a la pujada de l' ermita de Sant Miquel, de Soses para afusellar.
Com mossèn Josep vivia al carrer major, a prop de casa nostra, sempre que ens creuarem pel carrer amb ell, a tot ens saludava i preguntava per les nostres entremaliadures.
Fotografia Robert capa
28 de juliol de 1936. Els incontrolats de Lleida amb el consentiment dels Aitona, se portaren als rectors Josep Camí (fill de Aitona) i mossèn Manuel Lloan (fill de Sopeira) matant los a la cuneta de la carretera N.2, enfront de l' actual restaura Panamà de Lleida.
Fotografia Robert capa
juliol de 1936. Duran la tarda posaren foc a la Església els revoltosos que van baixa de Lleida, destruïda parcialment Un dia mol critic para Aitona, recordo mol ve aquest dia per la tarda, uns quants de la banda estaven buscant nius de caderneres, per el camí de Fraga, perla part alta de les eres. de cop van divisa una gran fumarada que sortia de la Església. De moment recordo entre altres els que van deixa les caderneres Érem el meu germà Ricard, Josep Jenó, Domingo de la Guardia Juan de Mariagna, i el cossi Peret Palau.
Van deixa de busca caderneres i van baixa al poble, a nan a la plaça de la Església, i llavors fou quan van veure la situació, les portes tancades, sentin gran sorolls procedents del interior, per el despreniment de la teulada (uns dies desprès van pugeu veure la part central de la teulada cremada quedant part sense crema.)
28 de juliol de 1936. Els incontrolats de Lleida amb el consentiment dels Aitona, se portaren als rectors Josep Camí (fill de Aitona) i mossèn Manuel Lloan (fill de Sopeira) matant los a la cuneta de la carretera N.2, enfront de l' actual restaura Panamà de Lleida.
23 de gener de 1938:
Onze avions feixistes tornaren per segona vegada a bombardejar la Central Hidroelèctrica d'Aitona. Tiraven les bombes a les rodalies de la central, tallant les línies de 110 KV. Reus-Sants, al llarg d'un kilòmetre, i poca cosa més.
27 de gener de 1938:
Quatre dies més tard, 5 avions feixistes tornaren per tercera vegada a bombardejar la Central Hidroelèctrica d'Aitona. De nou varen castigar la central i dos bombes al explotar llançaren la metralla en direcció cap a la carretera que condueix a la Central. L'empleat Agustí Camí, junt amb Marian Magin i Pere Borrell, que es trobaven al garatge, al veure els avions, varen fugir. Borrell i Camí es varen llençar a terra prop de la carretera, però aquest últim es va alçar una mica per a veure els avions, li va tocar un tros de metralla que li va entrar per l'espatlla, i va morir instantàniament. Borrell que estava a uns tres metres d'en Camí, va resultar il·lès, així com Magin que s'havia amagat en direcció als menjadors. També aquestes bombes varen tallar la línia de 6 KV. d'Aitona i foren arrancades dos finestres que varen caure a l'interior de la Central causant-li una ferida de poca importància al cap d'en Claudi Lluc. Resumint, aquest bombardeig va causar un efecte molt gran a la moral dels empleats i els seus familiars. Per aquest motiu varen abandonar el Campament les famílies que l'habitaven. En quant al personal eventual del poble d'Aitona, excepte 8 u 10, els altres no varen voler anar a treballar a la central.
