Anys de guerra i revoltes

1936:

Les Germanes Carmelites i les Germanes dels Desemparats, foren traslladades o deportades a les seves famílies. Els ancians foren retornats als seus pobles perquè se'n fessin responsables del seu acolliment. Les capelles i els convents de les Carmelites i dels Desemparats foren buidats de tots els elements religiosos, per ordre dels qui manaven. Varen carregar en un camió tots els objectes fent molts viatges als erms del Cabo, on uns quants descarregaven el camió i altres els amuntegaven dintre de la foguera. Jo estava alli.

En el sector agrari el domini sindical corresponia a la Unió de Rabassaires, amb forta participació de l'UGT. Actuaven amb col·lectivització, gràcies sobre tot, a les finques expropiades als grans propietaris i als elements de fraccions amb les aportacions dels petits propietaris, que es varen ajuntar a la Unió de Rabassaires. La col·lectivització a Aitona, comença amb la Unió de Rabassaires, que eren força dèbils econòmicament i els seus membres només representaven una petita part dels pagesos. Políticament però, tenien molta força.

El convent de les Carmelites fou requisat per les Joventuts Llibertàries i també el convent dels Desemparats, junt amb totes les terres dels horts i altres finques que foren expropiades per la Unió de Rabassaires. Varen instal·lar dins del que va ser la capella del convent dels Desemparats, un economat pels socis. També varen requisar el Sindicat Agrícola de Sant Gaietà, on instal·laren el cafè i en la part de darrera la pista de ball. Tot era administrat pels Socis de la Unió de Rabassaires. En la finca dels horts del Convent, l'any 1936, es plantaren cols i bròquils en gran quantitat, que varen ser portats a Barcelona i al front d'Aragó.

Aitona,  va elegir nous Consellers dels diferents partits. Un dels Consellers fou l'oncle Agustí, germà del meu pare. Li varen concedir el càrrec d'Obres Públiques, que per cert, va fer que canviessin algunes coses al poble.

 

20 de juliol de 1936:

Tots els nois del poble estàvem nerviosos i sempre guaitant per veure què passava. Cada dia venien camions amb banderes de la FAI i la CNT, disparant els fusells i pistoles a l'aire. Aquest dia però, van donar l'ordre de que s'havia de portar a la plaça tots els objectes, imatges i llibres religiosos per cremar-los. I així es va fer, amb molt de sentiment per la majoria de la gent, però hi havia amenaça de mort per els que no portessin els objectes demanats. Això era per la tarda i van encendre una foguera al mig de la plaça amb tots els objectes que la gent va portar. Per nosaltres, els que contemplàvem aquests fets, fou un dels que no podrem oblidar mai.

Un d'aquests dies un grup varen baixar d'un camió a la plaça de l'Església i varen començar a disparar els fusells als caps de les figures de la façana de l'Església.

 

                                                                        Parreny

El personatge que no podré olvida mai es el que el diem "PARRENY" jo amb 10 anys, quan le tenia al meu costat, el veia com el dolen de les pel·lícules del Oest Amèrica, amb un ull de vidre i amb un revolver blanc de dos pams, quan parlava semblava que se tenia que menjars tot el mont. Era un dels capitosts revolucionaris del poble, no recordo si era de la F.A.I. de la C.N.T. o del POUM. però si recordo que quan venien al poble els Milicians de Lleida ell estava entre ells per fe alguna salvatjada. No puc recorda de quina casa era A la carretera al final del carrer de la Sèquia aixecaren una barricada per controla tot el personal que circules a peu o en cotxe vigilat per les patrulles del poble de la F.A.I. o C.N.T.

 

24 de juliol de 1936.

Durant la tarda posaren foc a la Església els grups que van baixar de Lleida, amb el consentiment dels d'Aitona, quedant destruïda parcialment.

Un dia  crític paга Aitona, el recordo molt ve per la tarda, uns quants de la colla estaven buscant nius de caderneres per el camí de Fraga, per la part alta de les eres, de cop van divisar una gran fumarada que sortia de la Església. Recordo que vam deixar les caderneres i vam baixar cap el poble, un cop a la plaça de l'Església van veure la situació amb les portes tancades, sentin grans sorolls procedents de l'interior. Hi erém el meu germá Ricard, Josep de Genó, Domingo de la Guardia, Joan Mariagna, i el cossi Peret Palau.

28 juliol de 1936.

Després, veient el poc resultat del primer incendi van ruixar amb benzina tots els bancs, i li van calar foc  cremant totalment el temple. Després de uns dies les portes de l'Església estaven obertes, entravem per l'interior, pujàvem perl es escales del campana fins a la part de les voltes, on podiem  veure la part inferior de l'Església, con tot estava ple de en runes. El nostre passatemps  consistia en tirar els runes a la part baixa, amb el correspondent sorolol i aixi tenian una distracció més.

26 de juliol de 1936

 La nit entre Sant Jaume i Santa Anna, mentre dormiem, trucaren a la porta  d'uns parents de mossèn Josep Camins a Alcarràs. Preguntaren pel  mossèn, que baixi van dir. El mossè que ja esperava el pitjor va baixar vestit de paisà, se'l van emportar cap a la pujada  de paisà, i se l' endugueren cap a la pujada de  l'ermita de Sant Miquel, de Soses per a afusellar-lo.

Com mossèn Josep vivia al carrer major d'Aitona, a prop de casa nostra, sempre que ens creuarem pel carrer amb ell, a tots ens saludava i preguntava per les nostres entremaliadures.

 

 

El 7 de novembre del 1938,

Les forces republicanes, per treure pressió a la forta ofensiva que havien desencadenat els nacionals al front de l'Ebre, van iniciar l'ofensiva del Segre travessant el riu per diversos llocs. Un d'ells, enfront d'Aitona pel camí de Llardecans, un altre més al nord enfront de Soses, i la resta d'unitats van travessar pel Sot de Roca, enfront del desguàs del canal de Seròs. Entre els dies 7 i 8 es van ocupar, sense que els nacionals presentessin gaire resistència, Seròs, Aitona i Soses. Van arribar també a la rodalia d'Alcarràs, tot i que els combats més durs s'efectuaren prop del pont de Seròs, ja que el principal motiu de l'operació a part de distreure forces de 'Ebre a l'enemic era recuperar el cap de pont de Seròs, que aquests tenien establert des d'últims de març, fet que no van aconseguir, malgrat haver-los encerclat, ja que els nacionals van passar ràpidament a la contraofensiva i van recuperar el terreny perdut en el decurs de quinze dies.

VICTIMES DE LA GUERRA CIVIL

ABELLA AGUSTI, GAIETÀ

AGUSTI CAMÍ, FRANCESC

AMADOR JOROURA, EUSERI

BENAGES MORELL, PAU

BOSCH ESTEVE, JOSEP

CABASSES ESPACS, FRANCESC/ CABASSES JORNET, LLORENÇ

GAESADA DOLADE, GAIETÀ

CALSADA DOLADE, JOSEP

CALSADA DOLADE, LLUÍS

CALSADA IBARS, FRANCESC

CAMI CALSADA, ANDREU

CAMI CALSADA, VICENÇ

CAMI CAMI. JOSEP

CAMI FOGUET, AGUSTÍ

CAMI MORELL, VICENÇ 

CAMI PARDELL, AGUSTÍ

CAPELL ESTEVE, MARIA 

DOLADE TRESÁNCHEZ, JOAN

ESPACS MACIA, PERE

ESPACS MORELL, GAIETÀ

GÓMEZ BOSCH, ANTONI

GUARDIOLA GAYA, FRANCESC

IBARS CAMÍ, JOSEP

IBARS GRAU, JOSEP 

IBARS PALAU, JOSEP

JORNET CAPDEVILA, ALEXANDRE 

JOU OLIUS, JAUME

JOVÉ MOR, JOSEP

JUNCOSA MASIP, JOSEP

LÓPEZ LLINAS, JOSEP

MACIA COTIE, JOSEP

LLINAS CABASSES, ALBERT 

LLOAN MARSAL, MANUEL 

LÓPEZ IBARS, ANGEL

MACIA COTIÉ, TERESA

MASCARILLA ARBONĖS, FRANCESC

MASOLET MUR, LLUÍS

MASSOT MANONELLES, JOAN

MESALLES JOVÉ, BONAVENTURA 

OLONA TRESÁNCHEZ, MIQUEL

PALAU CABASSES, JOSEP