Anys de guerra i revoltes

1936:

Les Germanes Carmelites i les Germanes dels Desemparats, foren traslladades o deportades a les seves famílies. Els ancians foren retornats als seus pobles perquè se'n fessin responsables del seu acolliment. Les capelles i els convents de les Carmelites i dels Desemparats foren buidats de tots els elements religiosos, per ordre dels qui manaven. Varen carregar en un camió tots els objectes fent molts viatges als erms del Cabo, on uns quants descarregaven el camió i altres els amuntegaven dintre de la foguera. Jo estava alli.

En el sector agrari el domini sindical corresponia a la Unió de Rabassaires, amb forta participació de l'UGT. Actuaven amb col·lectivització, gràcies sobre tot, a les finques expropiades als grans propietaris i als elements de fraccions amb les aportacions dels petits propietaris, que es varen ajuntar a la Unió de Rabassaires. La col·lectivització a Aitona, comença amb la Unió de Rabassaires, que eren força dèbils econòmicament i els seus membres només representaven una petita part dels pagesos. Políticament però, tenien molta força.

El convent de les Carmelites fou requisat per les Joventuts Llibertàries i també el convent dels Desemparats, junt amb totes les terres dels horts i altres finques que foren expropiades per la Unió de Rabassaires. Varen instal·lar dins del que va ser la capella del convent dels Desemparats, un economat pels socis. També varen requisar el Sindicat Agrícola de Sant Gaietà, on instal·laren el cafè i en la part de darrera la pista de ball. Tot era administrat pels Socis de la Unió de Rabassaires. En la finca dels horts del Convent, l'any 1936, es plantaren cols i bròquils en gran quantitat, que varen ser portats a Barcelona i al front d'Aragó.

Aitona,  va elegir nous Consellers dels diferents partits. Un dels Consellers fou l'oncle Agustí, germà del meu pare. Li varen concedir el càrrec d'Obres Públiques, que per cert, va fer que canviessin algunes coses al poble.