Anys de guerra i revoltes
1936:
Les Germanes Carmelites i les Germanes dels Desemparats, foren traslladades o deportades a les seves famílies. Els ancians foren retornats als seus pobles perquè se'n fessin responsables del seu acolliment. Les capelles i els convents de les Carmelites i dels Desemparats foren buidats de tots els elements religiosos, per ordre dels qui manaven. Varen carregar en un camió tots els objectes fent molts viatges als erms del Cabo, on uns quants descarregaven el camió i altres els amuntegaven dintre de la foguera. Jo estava alli.
En el sector agrari el domini sindical corresponia a la Unió de Rabassaires, amb forta participació de l'UGT. Actuaven amb col·lectivització, gràcies sobre tot, a les finques expropiades als grans propietaris i als elements de fraccions amb les aportacions dels petits propietaris, que es varen ajuntar a la Unió de Rabassaires. La col·lectivització a Aitona, comença amb la Unió de Rabassaires, que eren força dèbils econòmicament i els seus membres només representaven una petita part dels pagesos. Políticament però, tenien molta força.
El convent de les Carmelites fou requisat per les Joventuts Llibertàries i també el convent dels Desemparats, junt amb totes les terres dels horts i altres finques que foren expropiades per la Unió de Rabassaires. Varen instal·lar dins del que va ser la capella del convent dels Desemparats, un economat pels socis. També varen requisar el Sindicat Agrícola de Sant Gaietà, on instal·laren el cafè i en la part de darrera la pista de ball. Tot era administrat pels Socis de la Unió de Rabassaires. En la finca dels horts del Convent, l'any 1936, es plantaren cols i bròquils en gran quantitat, que varen ser portats a Barcelona i al front d'Aragó.
Aitona, va elegir nous Consellers dels diferents partits. Un dels Consellers fou l'oncle Agustí, germà del meu pare. Li varen concedir el càrrec d'Obres Públiques, que per cert, va fer que canviessin algunes coses al poble.
20 de juliol de 1936:
Tots els nois del poble estàvem nerviosos i sempre guaitant per veure què passava. Cada dia venien camions amb banderes de la FAI i la CNT, disparant els fusells i pistoles a l'aire. Aquest dia però, van donar l'ordre de que s'havia de portar a la plaça tots els objectes, imatges i llibres religiosos per cremar-los. I així es va fer, amb molt de sentiment per la majoria de la gent, però hi havia amenaça de mort per els que no portessin els objectes demanats. Això era per la tarda i van encendre una foguera al mig de la plaça amb tots els objectes que la gent va portar. Per nosaltres, els que contemplàvem aquests fets, fou un dels que no podrem oblidar mai.
Un d'aquests dies un grup varen baixar d'un camió a la plaça de l'Església i varen començar a disparar els fusells als caps de les figures de la façana de l'Església.
Parreny
El personatge que no podré olvida mai es el que el diem "PARRENY" jo amb 10 anys, quan le tenia al meu costat, el veia com el dolen de les pel·lícules del Oest Amèrica, amb un ull de vidre i amb un revolver blanc de dos pams, quan parlava semblava que se tenia que menjars tot el mont. Era un dels capitosts revolucionaris del poble, no recordo si era de la F.A.I. de la C.N.T. o del POUM. però si recordo que quan venien al poble els Milicians de Lleida ell estava entre ells per fe alguna salvatjada. No puc recorda de quina casa era A la carretera al final del carrer de la Sèquia aixecaren una barricada per controla tot el personal que circules a peu o en cotxe vigilat per les patrulles del poble de la F.A.I. o C.N.T.
24 de juliol de 1936.
Durant la tarda posaren foc a la Església els grups que van baixar de Lleida, amb el consentiment dels d'Aitona, quedant destruïda parcialment.
Un dia crític paга Aitona, el recordo molt ve per la tarda, uns quants de la colla estaven buscant nius de caderneres per el camí de Fraga, per la part alta de les eres, de cop van divisar una gran fumarada que sortia de la Església. Recordo que vam deixar les caderneres i vam baixar cap el poble, un cop a la plaça de l'Església van veure la situació amb les portes tancades, sentin grans sorolls procedents de l'interior. Hi erém el meu germá Ricard, Josep de Genó, Domingo de la Guardia, Joan Mariagna, i el cossi Peret Palau.
28 juliol de 1936.
Després, veient el poc resultat del primer incendi van ruixar amb benzina tots els bancs, i li van calar foc cremant totalment el temple. Després de uns dies les portes de l'Església estaven obertes, entravem per l'interior, pujàvem perl es escales del campana fins a la part de les voltes, on podiem veure la part inferior de l'Església, con tot estava ple de en runes. El nostre passatemps consistia en tirar els runes a la part baixa, amb el correspondent sorolol i aixi tenian una distracció més.
26 de juliol de 1936
La nit entre Sant Jaume i Santa Anna, mentre dormiem, trucaren a la porta d'uns parents de mossèn Josep Camins a Alcarràs. Preguntaren pel mossèn, que baixi van dir. El mossè que ja esperava el pitjor va baixar vestit de paisà, se'l van emportar cap a la pujada de paisà, i se l' endugueren cap a la pujada de l'ermita de Sant Miquel, de Soses per a afusellar-lo.
Com mossèn Josep vivia al carrer major d'Aitona, a prop de casa nostra, sempre que ens creuarem pel carrer amb ell, a tots ens saludava i preguntava per les nostres entremaliadures.
El 7 de novembre del 1938,
Les forces republicanes, per treure pressió a la forta ofensiva que havien desencadenat els nacionals al front de l'Ebre, van iniciar l'ofensiva del Segre travessant el riu per diversos llocs. Un d'ells, enfront d'Aitona pel camí de Llardecans, un altre més al nord enfront de Soses, i la resta d'unitats van travessar pel Sot de Roca, enfront del desguàs del canal de Seròs. Entre els dies 7 i 8 es van ocupar, sense que els nacionals presentessin gaire resistència, Seròs, Aitona i Soses. Van arribar també a la rodalia d'Alcarràs, tot i que els combats més durs s'efectuaren prop del pont de Seròs, ja que el principal motiu de l'operació a part de distreure forces de 'Ebre a l'enemic era recuperar el cap de pont de Seròs, que aquests tenien establert des d'últims de març, fet que no van aconseguir, malgrat haver-los encerclat, ja que els nacionals van passar ràpidament a la contraofensiva i van recuperar el terreny perdut en el decurs de quinze dies.
VICTIMES DE LA GUERRA CIVIL
ABELLA AGUSTI, GAIETÀ
AGUSTI CAMÍ, FRANCESC
AMADOR JOROURA, EUSERI
BENAGES MORELL, PAU
BOSCH ESTEVE, JOSEP
CABASSES ESPACS, FRANCESC/ CABASSES JORNET, LLORENÇ
GAESADA DOLADE, GAIETÀ
CALSADA DOLADE, JOSEP
CALSADA DOLADE, LLUÍS
CALSADA IBARS, FRANCESC
CAMI CALSADA, ANDREU
CAMI CALSADA, VICENÇ
CAMI CAMI. JOSEP
CAMI FOGUET, AGUSTÍ
CAMI MORELL, VICENÇ
CAMI PARDELL, AGUSTÍ
CAPELL ESTEVE, MARIA
DOLADE TRESÁNCHEZ, JOAN
ESPACS MACIA, PERE
ESPACS MORELL, GAIETÀ
GÓMEZ BOSCH, ANTONI
GUARDIOLA GAYA, FRANCESC
IBARS CAMÍ, JOSEP
IBARS GRAU, JOSEP
IBARS PALAU, JOSEP
JORNET CAPDEVILA, ALEXANDRE
JOU OLIUS, JAUME
JOVÉ MOR, JOSEP
JUNCOSA MASIP, JOSEP
LÓPEZ LLINAS, JOSEP
MACIA COTIE, JOSEP
LLINAS CABASSES, ALBERT
LLOAN MARSAL, MANUEL
LÓPEZ IBARS, ANGEL
MACIA COTIÉ, TERESA
MASCARILLA ARBONĖS, FRANCESC
MASOLET MUR, LLUÍS
MASSOT MANONELLES, JOAN
MESALLES JOVÉ, BONAVENTURA
OLONA TRESÁNCHEZ, MIQUEL
PALAU CABASSES, JOSEP