El meu avi si va anar a Cuba
Josep Tufet Farré, el meu avi, va néixer a Lleida a l'any 1875, i mori a Aitona l'any 1945 als 70 anys
Josep Tufet Farré, amb 20 anys fou mobilitzat per l'exèrcit, com no podien pagar la quota que els demanava el Govern, molt normal en aquells temps, només els pobres partien cap a Cuba, els rics es lliuraven pagant la quota que el Govern estipulava.
El 1895 a Cuba va tornar a esclatar una nova revolta contra els Espanyols dirigida per José Julián Martí, Espanya va reclutar totes les forces de "cupó", entre elles estava el meu avi, tement la intervenció dels Estats Units. Començà l'anomenada guerra de la Independència de Cuba. A l'abril de 1898 començar la guerra entre Espanya i els Estats Units. Amb la destrucció de toda la flota Espanyola a la entrada de la badia de l'Havana entre ells el famós "Català" per la marina Americana dels Estats Units. A l'agost amb la capitulació Espanyola comença la Independència de Cuba.
Durant la guerra civil espanyola el meu padri estava amb nosaltres, fou molt gratificant per a mi, perquè durant les tardes i nits sempre li demanava que em contès les seves històries. Em deia que de jove sempre volia conèixer mont i que quan va poder disposar de prou diners per comprar-se un bitllet de tren, va fugir a Barcelona. Ell anava molt content a dalt del tren però els pares de l'avi havien denunciat la seva fugida a les autoritats i quan va arribar a Mollerussa la Guàrdia Civil el va agafar i retornar cap a Lleida.
Els pares del meu padri, en veure que no el podien controlar, el varen col·locar com aprenent a la Foneria Vila de Lleida. La mare del padri servia de minyona a casa dels senyors Vila i no va ser dificil la seva col·locació.
Em contava que la seva mare era filla de El Pont de Montanyana, provincia d'Osca i sempre que tenia ocasió m'explicava que la mare sempre li recordava que tenia una finca al poble, però cap dels fills la va reclamar. La mare del meu padrí es deia Bàrbara Martina Farré Herbera. El pare es deia Josep Tufet Ambrós i era fill de Castelló de Farfanya. Els pares de la padrina eren Josep Guaios d'Aitona i Tecla Alonso, que era filla de Portugalete.
A la Foneria Vila el padrí va passar la joventut i es va fer una professió dins de la mecànica, fins que el demanaren per fer el servei militar l'any 1896. Com que Espanya estava en guerra amb Cuba i no tenien diners per pagar el "cupó" que li demanaven, va haver de fer la mili a Cuba.
Una vegada passat el període d'instrucció i degut a la seva professió, va ser destinat al cos d'armeria com ajudant del mestre armer. El seu destí va ser a l'interior de Cuba i no va sentir mai cap tir. Quan es va acabar la guerra va haver de preguntar qui l'havia guanyat.
Em contava que el seu mestre armer tenia els bigotis tan llargs, que quan havia de llimar una peça al cargol, tenia la dificultat que els pels del bigoti se li enganxaven a la llima i llavors agafava els pels del bigoti i se'ls enroscava a les orelles. L'avi amb aquesta operació hi gaudia de valent.
El que més impacte li va causar fou quan els negres de l'illa efectuaven un enterrament. L'orquestra tocava davant de la comitiva i tots els acompanyants ballaven al compàs. Quan trobaven una taverna deixaven el difunt al carrer i tots entraven per fer un homenatge al mort, bevent el clàssic rom.
Em deía també que la cançó favorita que cantaven els soldats per aquelles contrades era "la Paloma".
Després de la guerra de Cuba
L'any 1898, a l'acabar la guerra de Cuba, va retornar cap a Lleida i va treballar com anteriorment a la "Fundició Vila", de muntador en els diferents muntatges. Per als anys 1900, era de les empreses de més pes, de Catalunya ja que s'efectuaven tota classe de projectes de maquinaria pesada, des de fabriques sucreres, motors d'explosió de gas pobre, centrals elèctriques, fabriques per la fabricació de totxos i teules, i tota classe de maquinària que demanés la clientela.
L'any 1909 a la població de Montblanc el meu avi, va anar per muntar una central elèctrica per donar llum durant la nit. Una vegada muntat el grup i posat en marxa, li van fer l'oferta per quedar-se com maquinista i amb un augment de sou, la cosa fou molt temptadora ja que també li oferien la vivenda. El propietari del grup i de la concessió era Francès, com era molt espavilat, va pensar, que amb aquell operari no tindria problemes amb la màquina ni amb l'equip elèctric.
Els dos van sortir guanyant. Durant uns anys tot va funcionar, la família va augmentar, però la vida es va posar més cara i el sou no es va moure.
La vaga
El padrí va demanar augment de sou, el propietari no li va atendre les raons.
Com s'aproximaven les festes majors, el padrí va dir al propietari, que si no atenia la seva petició, la vesprada de la festa no posaria el grup elèctric en marxa, com no va rebre contestació per part de l'amo, el dia abans quan va parar el grup, el va manipular perquè no es pugues posar en marxa el grup. Només ell sabia el com possar-lo en marxa.
Aquesta rebel·lia contra l' amo, suposo que va ser de les primeres vagues a Catalunya i d' Espanya al sector elèctric. El meu avi amb aquesta posició es va jugar molt, amb cinc fills, la madrina i la casa que tenien com a sou.
Durant la tarda l'amo va fer molts intents per posar en marxa el grup, sense cap resultat. L'envelat, les llums, la festa major ja estava preparada. Va arribar l'hora de començar el ball i la llum del poble no va arribar, tot el poble a les fosques, reclamant la llum. En vista que la llum no arribava i era l'hora de començar el ball, l'alcalde va enviar a l'agutzil a preguntar per que el grup no anava. L'amo li digué que el maquinista no volia treballar si no li millorava el sou. L'amo intentant posar lo en marxa sense cap resultat. Així va passar tota la nit fent intents de posar en marxa el grup, sense cap resultat. Resulta que la casa on vivia el padrí estava molt aprop d'on estava instal·lat el grup, per tan el padrí estava pendent de cada intent d' arrancada. En sentir cada intent ell mateix deia a la resta de la família "encara no han descobert el truc". Montblanc es va quedar sense llum la vesprada de la festa Major, durant tota la nit.
Les autoritats van prendre part del tema, van parla amb l'amo, i els va dir que el maquinista se va declara en vaga per que reclamava mes jornal. El Senyor alcalde va pregunta de quina quantitat parlaven, va dir de 1,50 pessetes diàries, li va contesta que aquesta candidat la posaria el poble. Donada la conformitat sol faltava la conformitat del senyor Tufet, es dirigien a casa del meu padri per informar de l'acord pres amb. L'avi va demanar una condició, que com tot el dia i la nit han estat fen proves amb el grup no sabia com el trobaria, va demanar que només l'ajudant i ell podien revisar i posar el grop en marxa. Cosa que li van acceptar. Després de revisar el grup, va veure que el detall preparat al equip no el van tocar ni el van veure, preparat el motor desprès d'uns quants intents el motor es posa en marxa, el tingueren en marxa una estona, però com era la mitja tarda el pararen fins l'hora de posar lo en marxa com cada dia.
Duran el tard, es presentà l'agutzil a casa del padrí, i pregunta per l'avi, per comunicar li que de part del Senyor Alcalde, que aquesta nit vindrà per acompanyar a la Senyora i les filles al ball de nit on tenen reservada una llotja.
La Tia Lola que era la mes gran, sempre que tenia ocasió contava l'espectacle que es va produir al entrar en l'envelat junt amb el Senyor Alcalde, amb totes les llums enceses tothom aplaudint fen un carrer el públic fins la llotja, la tia Lola, dia que mai no va passa tanta vergonya com aquella nit.
Aitona
La companyia R.F.E., va comprar la concessió per electrificar la població de Montblanc i una vegada la red va estar en funcionament, el grup que fins aquell moment havia subministrat la llum, va quedar clausurat. Al padri li van fer la proposta per ingressar a R.F.E. poden escollir per treballar a la Central de Seròs (Aitona) o anar a Barcelona. No va tenir cap dilema per pensar-ho, ja que amb la família nombrosa, anar a Barcelona era un drama, mentre que marxar cap Aitona era una bona solució.
La padrina Pilar Guaiós Alonso era filla d'Aitona, els seus pares i germans tots vivien al carrer de la Moreria i disposava d'una petita finca a la falda de la serra Brisa, junt al camí de Fraga. Així el padrí es va decidir
per anar cap Aitona, pensant que al poble tindria més recursos per tirar endavant la família.
L'any 1915, el padri va anar cap Aitona sol, per treballar i buscar una casa per viure. Al poc temps va trobar una casa al carrer de la Moreria molt a prop dels familiars de l'avia.
El drama se li va presentar a la padrina per traslladar-se amb tota la família i tots els estris que tenien. Va haver de fer una tria del que era més imprescindible, ja que el viatge el van fer en un carro. Segons la tia Lola, quan van sortir de Montblanc li va fer l'efecte que eren una colla de gitanos. Els més petits a dalt del carro i els altres caminant darrera. Varen arribar a Aitona, ja de nit, cansats i sense ganes de descarregar el carro, però els esperaven el padrí i els oncles i cosins que es varen encarregar de fer-ho aquella mateixa nit. Deia la tia Lola que aquella nit tot li feia mal i no va poder ni dormir.
Son les històries contades per l'avi i padrí Josep
Alguns diumenges em trobava amb el meu padri al cafè d'esquerra republicana. Recordo que sent petit em deia "capità de vaixell" i això m'agradava molt. En anar creixent em convidava sempre a cafè amb sifó.