El Baix Ebre. L'última ofensiva.
Foto Robert Capa
EL BAIX SEGRE: LÚLTIMA OFENSIVA (Extractes del llibre de Rodrigo Pita Mercè "Les batalles del Segre i la Noguera Pallaresa")
El 7 de novembre de 1938 per treure pressió a la forta ofensiva que havien desencadenat els nacionals al front de d'Ebre, es va iniciar l'ofensiva del Segre travessant el riu, per diversos llocs, les tropes republicanes.
El diumenge 6 de novembre de 1938, la línia de front entre Lleida i Mequinensa estava bastant tranquil·la, tal com ho havia estat més o menys durant els darrers mesos.
L'exèrcit nacional hi té desplegada la 40 Divisió, una unitat de segona fila sense gaire història. El seu coronel era Saturnino González Badia, que tenia el quarter general a Lleida. La 40 Divisió cobria el front entre Mequinensa i Lleida al novembre de 1938, i per tant, va rebre tot el pes de la primera escomesa republicana.
A la vila d'Aitona, encara hi ha alguns veïns, però la majoria se n'ha anat a les masies que hi ha entre aquesta població i Fraga, fugint del bombardeig diari que fan els republicans amb les bateries instal·lades a l'altre costat del riu. Al poble també hi ha un destacament de la Guardia Civil a les ordres d'un tinent. Entre Aitona i el riu, hi ha una xarxa de fil- ferrades i diversos punts de sentinelles que vigilen, dia i nit el camp enemic. Les companyies del Regiment de Lepanto que cobreixen la zona d'Aitona són a les altures, darrera del poble, entre aquest i la serra Brisa. Allí hi ha el comandament del regiment. El diumenge 6 de novembre de 1938, el cap del XII cos de l'exèrcit republicà, major Edelvino Vega, instal·la el seu lloc de comandament a les cases del campament de la central elèctrica d'Aitona. Al mateix lloc s'hi instal·la el major Mora, cap de la 16 Divisió. L'endemà ha de començar l'ofensiva.
L'aproximació al front de les tropes implicades en l'operació s'ha fet amb molta precaució i aprofitant les hores nocturnes per tal de garantir l'efecte sorpresa. El grup d'artilleria antiaèria del cos d'exèrcit emplaçà totes les seves bateries de 76,2 mm, de manera que protegeixin els ponts sobre el Segre entre Utxesa i la central elèctrica. Els combois que porten els ponts que s'han de muntar perquè les tropes travessin el riu s'apropen pel camí de Sarroca a Utxesa i el camí de Llardecans a Carratalà, desprès s'aturen a alguns quilometres del Segre esperant la nit per apropar-s'hi. Tot és a punt. Aviat hi haurà força soroll al Baix Segre.
El comissari Joan Sans. Relats els fets en que ell mateix va participar.
Amb promptitud els pontoners van fabricar uns quants rais que servirien per a traslladar el material pesant metralladores munució, etc. Igualment es van preparar una dotzena de cordes llargues i fortes que utilitzariem per a passar el primer contingent de soldats, sabessin nedar o no .
Amb aquesta finalitat vam rastrejar l'altra vora del riu buscant arbres que estiguessin a prop de l'aigua i els homes que feien de pescadors, un cop van tenir les cordes a punt, es van llançar al corrent mantenint amb
una mà la corda com més alta millor perquè no es mullés i augmentés de pes.
Nedant silenciosament, dos homes sostenien la mateixa corda mentre un tercer els ajudava uns cinc metres enrere,
Gràcies a la forta velocitat del corrent, els nedadors van arribar de seguida a l'altra vora i, sense fer cap soroll, van lligar sólidament les cordes als arbres. Tot seguit van començar a passar les seccions del 1er. batalló, cada combatent aixecant la seva arma pel damunt del cap i, amb l'altra mà, agafant la corda amb l'ajut del colze. Després van passant els rais, sempre amb el mes absolut silenci. L'aigua del Segre era gairebé gelada, peró érem joves i ens donàvem cops els uns als altres per assecar- nos i provar d'entrar en calor. A continuació passen el riu amb barques i Pontons.
Haviem escollit com a cap de pont un lloc molt a prop d'un búnquer immens que estava enganxat al riu, perquè ens havia semblat que estava abandonat, o almenys no hi havia vist cap moviment. El 1er Batalló va rodejar-lo ràpid com un llamp i llavors la nostra sorpresa va ser enorme. A dins hi havia més de 200 soldats feixistes, nois de 19 i 20 anys, els comandaments dels quals es consideraven tan segurs que no havien posat mi un sol sentinella per vigilar. Els vam fer presoners a tots.
Foto Robert Capa
RUPTURA DEL FRONT DEL SEGRE
23 de desembre de 1938:
Aquell dia es va aixecar amb el cel cobert a la zona del cap de pont de Seròs, presagiant noves pluges com les que havien caigut els darrers dies. No obstant això, l'ofensiva no podia esperar mes. Després d'una preparació d'artilleria molt curta i amb un minso suport aeri es van Ilençar a l'assalt de les posicions republicanes i ben aviat van trencar el front en un sector d'uns tres quilometres d'amplada. Els defensors eren la 56 Divisió republicana, reforçada amb 179 Brigada Mixta de Carrabiners i la 56 Brigada d'infanteria de marina, i amb la 16 Divisió com a reserva.
En total, set brigades que no van poder evitar el fulminant avenç de la Divisió Littorio en dues direccions, una en profunditat cap a Maials l'altra desviada a la dreta cap a Sarroca.
D'altra banda, la Divisió Freccie Nere ocupava el vèrtex Farina i les posicions veïnes. En acabar el dia, la penetració dels italians ja havia assolit 13 quilometres.
EL DESENLLAÇ FINAL DE LA BATALLA DE L'EBRE
17 de novembre de 1938:
En un comunicat, l'exèrcit republicà dóna per acabada la batalla de l'Ebre anunciant el replegament de totes les tropes a l'altra banda del riu. També esmenta que al Segre han estat rebutjats atacs enemics, seguits per petits contraatacs i cops de mà de les pròpies forces . L'aviació nacional du a terme una intensa activitat bombardejant i metrallant tota la zona del cap de pont republicà a la dreta del Segre. A la nit, una densa capa de boira s'estén altre cop pel Baix Segre.
18 de novembre de 1938:
Les tropes nacionals es preparen per a la contraofensiva general per a liquidar el cap de pont republicà entre Fraga, Aitona i Seròs. A l'ala dreta de les línies franquistes, es a dir, al sector sud, les divisions 51 i 152 es disposen a atacar per tal d'alliberar els combatents assetjats al cap de pont de Seròs. La boira torna a aparèixer i la manca de visibilitat obliga el general Moscardó a suspendre l'atac, ja que l'aviació tampoc no pot distingir cap objectiu.
19 de novembre de 1938:
La boira del dia anterior s'esvaeix finalment i, precedida per una intensa preparació d'artilleria, la 51 Divisió nacional es llança a l'atac de les posicions republicanes davant de Seròs. Les tropes nacionals compten amb el suport d'uns vint carros de combat P-1. També col·labora en l'escomesa l'aviació bombardejant primer les línies enemigues i després metrallant-les amb els aparells de caça. La batalla té lloc al pla de Vincamet, entre Seròs i Fraga. Els republicans resisteixen durant un moment l'atac combinat de les forces nacionals però a continuació comencen a recular. La 51 Divisió avança tenint com a eix central la carretera de Fraga a Seròs i ben aviat arriba al Camí del Diable, i ràpidament després pren les posicions republicanes a Matacanyes. A l'eix central ja s'apropen a les primeres cases de Seròs, mentre que els regulars de la 152 Divisió avancen cap al cementiri d'aquesta localitat i al tossal de Folies, un quilòmetre més al nord, on es produeixen violents combats. En les primeres hores de la contra ofensiva, les tropes franquistes ja han fet 2000 presoners. A les 9 del vespre els republicans evacuen el poble de Seròs i el cementiri, però encara resisteixen al tossal de Folies. Les avantguardes nacionals entren a Seròs, travessen la localitat i, per la carretera de Maials, es dirigeixen cap al cap de pont on hi ha el batalló que ha resistit.
Foto Robert Capa
23 de novembre de 1938:
Segons el comunicat de guerra corresponent a aquest dia, les tropes nacionals havien finalitzat l'ocupació del cap de pont republicà. El comunicat fa un especial de l'horta de Soses, on s'havia trobat molt material abandonat per les forces de la Repúblicanes, i també un gran nombre de cadavers. Igualment, s'hi comença la captura de presoners i la trobada de moltes jaquetes amb insígnies d'oficial. Aquest era un fet força corrent. Quan eren capturats, els oficials i comissaris republicans es despullaven de qualsevol distintiu que pogués delatar-los per evitar les represàlies dels franquistes, que molt sovint els afusellaven directament si els descobrien.
Aquest mateix dia, la 51 Divisió nacional era retirada del front i enviada a descansar a Tamarit de Llitera. La batalla del Baix Segre havia finalitzat.
Foto Robert Capa
Dessebre 1938:
A últims de desembre, el meu avi, padrí i el meu pare, junt amb els companys Josep Mascarilla, Salvador Roig i Jaume Estruga, que treballaven a la Central de Tremp, es desplaçaren amb un camio fins a Aitona per fer-se càrrec de la Central, que ja estava alliberada per les tropes italianes.
El pare em va contar que quan varen arribar a Aitona només hi havia soldats italians, i per poder anar a la Central, van tenir que identificar-se als militars responsables d'aquesta missió. No van tenir cap entrebanc i els van donar tota classe de facilitats. Com que no portaven res de menjar, els italians els facilitaren el ranxo tots els dies, fins que vam arribar nosaltres. Per anar a la Central passavem per un pont que van construir els italians per fer l'ofensiva amb barques i que estava situat a la desembocadura del desaigüe de la Central.
Conclusions
Entre morts, ferits i presoners, es calcula que els republicans van perdre en la batalla del Baix Segre uns 15.000 homes, és a dir, la meitat de les forces que hi havien intervingut. El major Leandre Pons Serratosa, que comandava un batalló de la 16 divisió, segons deia, al començament de la batalla van travessar el Segre trenta-quatre oficials i comissaris, i en tornar a l'altra banda ja només eren ell i tres més. La resta havien mort, havien estat ferits en combat o havien desaparegut.