La Fascinante Historia d'Antoni
Des de petit, Antoni va estar envoltat de circunstàncies que marcarían su vida y el seu amor pel cinema.
EL CINEMA D'AITOΝΑ
1928/1930:
El meu pare fou el primer operador de cinena d'Aitona, es dóna la circumstància, que en la Central Elèctrica d'Aitona, el Sr. Arnalot, mestre dels fills del personal del Campament, molt aficionat al cinema, disposava d'un projector i llogava les pel·lícules a Lleida. Va ensenyar al meu pare el funcionament i junts, projectaven al Campament els dissabtes i al Teatre Nou els diumenges. Com l'aparell era molt casolà, el tenien d'instal·lar al mig de la sala. Més endavant es va instal·lar una nova màquina que permetia projectar des d'una cabina que es va construir a la part de darrera de la sala.
No cal dir que les pel·lícules eren mudes i la màquina funcionava també per mitjà d'una maneta (sense motor). Quan els interessava plegar més aviat, la solució era molt fàcil: donar més de pressa les voltes a la maneta i, al carrer!
Any 1930:
Es va instal·lar una nova màquina al Teatre Nou per poder projectar cinema sonor. Durant tots els anys de cinema mut el meu pare fou l'operador i va fer la transició de mut a cine sonor. Com el meu pare no disposava de Carnet d'Operador, llavors es va preparar l'oncle Pepito per obtenir-lo, ja que per poder projectar s'havia de disposar d'aquest carnet.
El cinema al Teatre Nou va continuar fins l'any 1937.
Durant part de l'any 1937 i 1938 amb una màquina i equip, que requisaren els del partit, en un col·legi de La Garriga (provincia de Barcelona), la Unió de Rabassaires, que havien requisat el Sindicat Agricola de Sant Gaietà, van construir la cabina per el projector a la sala on es feia el ball.
Any 1940:
Normalitzada la vida del poble, faltava el cinema. La xarxa elèctrica per alimentar la Sala de Cinema estava trencada i desapareguda. Al final es va poder recuperar part de la xarxa i la electricitat va arribar al Sindicat. Només faltava la Màquina i l'equip de so. Part de l'equip que estava instal·lat va desaparèixer (pel·lícules, discos, amplificadors, altaveus i part de la màquina), Es va instal·lar una nova màquina i equip, i dic nova per dir alguna cosa. Modest Olier de Lleida, conegut per Radio Modest, es el que va instal·lar el nou equip de peces recuperades. Al principi l'administració va ser per la propietaría de la Cooperativa de Sant Gaietà, posteriorment van passar varis empresaris, instal·lant nous equips i millorant la sonoritat del local.
Any 1942:
Fent d'ajudant d'Operador del cine d'Aitona. Com que l'oncle Pepito germà del meu pare era l'encarregat de projectar el cinema i li faltava un ajudant, em va col-locar com a tal. Amb les 15 pessetes que guanyava, per la sessió del dissabte i les dos sessions del diumenge, em pagava el curs de radiotècnic. La meva missió com ajudant del operador, consistia en primer lloc fer la recepció del sac de les pel·lícules que portaven els recaders i portar-les a la cabina per preparar els rotlles que es col·locaven a la màquina. Normalment en cada rotllo i cabien de tres a quatre parts. Així es muntava tota la pel-licula de forma que a la part inferior del rotllo hi havia els finals de la pel·lícula.
El més entretingut de preparar el programa consistia en reparar la cinta, ja que venia amb unes copies tan dolentes que si no les restaurava, es trencaven cada deu minuts i així i tot, no passava cap rotllo sense trencar-se la cinta. Quan van venir les copies en més bon estat, es va instal·lar un enginy per poder efectuar tota la sessió d'un cop. Llavors teníem que efectuar un sincronisme entre l'oncle Pepito i jo per retirar el rotllo que s'acabava i col·locar el nou. Durant la última sessió del diumenge, de cada rotllo que ja s'havia passat, es retiraven les parts del rotllo i es col·locaven a les capses de llauna corresponents, col-locant-les als sacs. L'any 1946 quan vaig ingressar a la mili, em va substituir el meu germà Ricard.