Benvimguts al meu Blog
Aquest bloc documenta la meva vida i les experiències, ofereix una perspectiva única i personal sobre diversos temes, llocs i esdeveniments.
1926
EL MEU NAIXEMENT I PRIMERS ANYS DE VIDA
Vaig néixer a les 2 de la matinada del 2 de setembre de 1926, al carrer Major número 40 bis (carreró de Gàia). Actualment Prolongació del carrer de la Sinoga, número 6 d'Aitona. Sempre que es comentava el meu naixement, sortia l'anècdota de la llevadora Sra. Coll, que es va presentar a casa amb les sabates a la mà, ja que durant tot el dia i part de la nit va estar plovent.
Una vegada passades les festes de la fira i Festa Major, el dia 4 de setembre de 1926 vaig ser registrat al jutjat d'Aitona amb el nom d'Antoni.
El dia 12 de setembre de 1926 vaig ser batejat a la parròquia de Sant Antolí D'Aitona i va ser el meu padrí el pare del meu pare Josep Tufet Farré i la padrina va ser la germana de la meva mare Mercé Doladé Senán.
Durant la guerra
Durant tot el mes de juliol i part d'agost al començar la guerra vam sentir notícies per la ràdio. Tots estàvem ficats a casa tot esperant el que estava per passar.
Tot va continuar amb aquesta tònica.
Les Germanes Carmelites i les Germanes dels Desemparats, foren traslladades o deportades a les seves famílies. Els ancians foren retornats als seus pobles perquè se'n fessin responsables del seu acolliment. Les capelles i els convents de les Carmelites i dels Desemparats foren buidats de tots els elements religiosos, per ordre dels qui manaven. Varen carregar amb un camió tots els objectes fent molts viatges als erms del Cabo, on uns quants descarregaven el camió i altres els amuntegaven dintre de la foguera.
Jo estava alli.
Gebut
Submergeix-te en la riquesa històrica del Baix Segre a través dels ulls de l'Antoni. Al seu bloc comparteix experiències úniques i significatives que et transportaran a les localitzacions arqueològiques més fascinants de la regió.
El meu avi, va néixer a Lleida a l'any 1875, i mori a Aitona l'any 1945 als 70 anys.
El meu Padrí
Josep Tufet Farre
Aitona
Azaituna a Aeitona i Aitona. Fa mil anys els àrabs van batejar Aitona donant-li nom d'oliverar a causa de la gran quantitat d'oliveres que ja llavors l'envoltaven per tots els costats. El mateix idioma àrab que avui parlen els beduïns de Síria i de l'Iraq, al Nil o al Sàhara. Tots tenen l'idioma culte i universal dels musulmans l'àrab. Amb elvan donar el nom actual a Aytona.
El Pardo
Durant el mes de desembre del 46 vaig llegir en un diari, que sol·licitaven voluntaris per a fer el servei militar, treballant als tallers durant tres anys al "Parque Central de Transmisiones del Ejército", situat al poble del Pardo. Vaig enviar la sol·licitud esperant que em contestessin doncs pensava que després d'efectuar el curs de radio em serviria per ampliar coneixements i així va ser.